Un refugi per la teu cor

Una font per al teu cos

Un jardi per a la teva ment

Sant Pere i el jardí de María

Quan es tracta de travessar aquesta vida, ascendint cap el Pare Nostre, Sant Pere observava els països que no coneixia. Els seus ulls foren meravellats per una petita regió amagada d’entre mar i muntanya. Demanant al seu àngel que s’aturés en l’ascensió, va obrir els ulls per poder hi veure un país que sobrepassava de lluny la bellesa i la gracia : les platges i els cims, les fulles i les espines, les vinyes i els ramats, la neu i el sol… Res semblava faltar-hi.

Arribat a les portes on li havien donat les claus, Sant Pere es va trobar front del Pare Nostre i li va demanar la seva gracia, abans d’acceptar el seu treball com a porter del paradís, abans de fer la seva primera pregunta. Aquell li fos acordat. “Perquè, diu ell, li heu donat tant a aquest petit país aïllat, a l’Est dels Pirineus? El mar i la muntanya, les fulles i les espines, les vinyes i el ramat, la neu i el sol… Res sembla faltar-hi”

El Pare Nostre li fa un gran somriure i li respon a Sant Pere: “Per la Mare del meu Fill, no hauria de oferir-li el mes meravellós dels jardins, perquè en el centre, els cristians li construeixin una petita habitació on ella podrà estar à la vegada a prop dels homes que estima i a prop del cel on regna ?” Així doncs fou Deu dins de la seva saviesa, el Jardí de María, entre la terra i el cel.